Estil i art fotografia


Estil i art fotografia

DOCUMENTACIÓ GENERAL:

Títol: La Càrrega
Autor: Casas, Ramon (1866-1932)
Cronologia: 1899-1903
Estil: Modernisme
Tècnica: oli
Suport: tela; 2,98 x 4,7 m
Localització actual: Museu Comarcal de la Garrotxa, a Olot

Tema: representació d’una brutal repressió policíaca sobre els treballadors que protesten per les seves indignes i dures condicions de treball.

CONTEXT HISTÒRIC:

És l’època de l’afermament de Catalunya, en l’Art (Modernisme) i la Política (partits catalanistes): la creació del Palau és dins d’aquest moviment.A altres països el moviment de l’època s’anomenava:
França i Bèlgica: Art nouveau
Àustria: Sezession
Alemanya: Jugendstyl
Anglaterra: Modern style
Itàlia: Liberty
És un moment en què l’Europa Occidental vol un estil propi com a representació de la nació.
Cada un volia un estil propi amb grans diferències per a cada país o nació.
Els pintors de l'època varen donar la benvinguda al Modernisme de la mateixa manera que arquitectes i escultors, com un moviment que alliberava el tractament de les formes en contraposició a la anterior rigidesa academicista.
El Modernisme significa llibertat, la possibilitat de desenvolupar qualsevol forma, color, o idea i la pintura no va ser una excepció. La llibertat d'expressió es pot veure perfectament bé en les amables escenes burgeses de Ramon Casas.

El Modernisme pictòric català presenta una gran varietat i riquesa de temes, aquesta es la raó per la que alguns especialistes prefereixen parlar de "Pintura del període modernista" en comptes de "Pintura Modernista". Malgrat tot, alguns pintors com Rusiñol, Ramon Casas, Meifrèn, Mir, Utrillo, Lluïsa Vidal i altres son considerats a vegades com els estrictes representants del Modernisme.

Les diferencies d'estil no es troben només entre artistes, sinó també dintre de la pròpia obra de cada un d'ells. Això es fa evident en la obra de Ramon Casas, aquest excepcional pintor caracteritzat per les seves amables escenes burgeses com "Plein air", "Ball de tarda", decoració del Cercle del Liceu a Barcelona, retrats de l'alta societat catalana i altres de similar contingut, es també l'autor de pintures presentant temes de motiu social com "La càrrega", "Garrote vil", etc.

Santiago Rusiñol, conjuntament amb Ramon Casas es el pintor més característic d'aquest període.

Retrats i paisatges son els motius més freqüents dintre de la pintura Modernista. Però Casas, considerat com un dels representants més importants del modernisme, fou un gran observador de la seva època. Pintà tant injustícies socials –com la reflectida a La Càrrega- com escenes populars, activitats de la burgesia o retrats de personatges populars del seu temps.

Casas va anar a París i allí va gaudir d’una còmoda vida bohèmia recolzat pel benestar econòmic de la seva família.

Casas representa, però la conjunció del realisme del segle XVII amb la tècnica pictòrica
característica de l’impressionisme.

Casas va ser l’observador més atent d’una societat en plena transformació.

ESTIL:

Una gran quantitat d'artistes normalment autodefinits com Modernistes, manifesten una gran llibertat creativa i no estan massa preocupats per la seva fidelitat a les normes molt laxes del moviment, el que no es difícil si pensem que en aquest, la norma es precisament l'absència de normes.

Tant Casas com Rusiñol trencaren amb l’academicisme que imperava a Catalunya.
A París, Casas va assimilar elements de l’impressionisme com l’interès per la llum i l’atmosfera, una paleta clara, i la utilització de composicions i de recursos espacials relacionats amb l’estampa japonesa.

A l’estil de Casas primerenc s’aprecien les influències de Manet, Degas i Whistler en la seva preferència pels colors suaus i els contorns difuminats.

Posteriorment, evolucionà cap a una pintura més colorista i realista, tot i continuar mantenint en gran manera Manet com a referent. La Càrrega pertany a aquesta darrera etapa.

Una cop més, Casas adapta amb extraordinària facilitat la seva tècnica solta, de taques contrastades i llum difuminada, a un format inusual.

Casas, no només en aquesta obra, sinó en la majoria de les que pintà, com que se sentia còmode en els diferents ambients; sabia captar el moment i reflectir la realitat sense jutjar-ne els protagonistes.

ANÀLISI FORMAL:

Elements plàstics:

La pinzellada ajuda Casas a plasmar l’agitació d’aquesta multitud que fuig.
Al quadre, la gentada es una massa de grisos en què, aquí i allà, destaquen lleument els pantalons blancs dels guàrdies i altres detalls que fan que algun personatge sobresurti momentàniament de l’aglomeració. Els dos personatges principals ressalten pel dibuix acurat.
Casas s’expressava amb un llenguatge pictòric molt personal, que va mantenir tota la vida. Els seus quadres, per exemple, acostumaven a tenir una irisació glaçada.

Composició:
A La Càrrega, Casas fa servir una composició característica de moltes de les seves obres: un espai buit al centre que desplaça l’atenció cap a uns dels cantons del quadre on veritablement es desenvolupa l’acció principal. Aquest esquema de composició, encara que sense un centre d’atenció tan clar, es pot observar també a La cursa de braus (1884).
En l’ampli quadrilàter que s’estén davant de l’espectador destaquen dues figures: el vaguista al terra, i l’imponent guàrdia civil a cavall. L’acció és copsada just en el moment en què és a punt de produir-se l’agressió, per la qual cosa el quadre transmet una forta sensació de moviment.
L’espectador no forma part de l’escena sinó que hi és al bell mig, envoltat per la massa de persones que fugen.
Al fons es veuen unes fàbriques i una església fantasmagòriques envoltades de boira i de fum.
Una de les característiques clau de Casas és la seva capacitat per escollir l’enquadrament més encertat.


INTERPRETACIÓ:

Contingut:

En aquest quadre res no és el que sembla: la Barcelona que pretén mostrar no és cap vista veritable de la ciutat; l’escena no es correspon a la vaga general del 1899; i, en conseqüència, el manifestant no és un ferit real.
Encara que la plasmació no se cenyeixi a la realitat, Casas tingué la voluntat de fer una denúncia social i mostrà a La Càrrega la brutalitat utilitzada per la Guàrdia Civil per tal de reprimir els ciutadans. L’home caigut, indefens, a punt de ser envestit pel cavall, és el símbol de la impotència del poble.
En aquell moment els treballadors catalans protestaven per les seves precàries condicions econòmiques i laborals i s’organitzaven en sindicats; l’anarquisme estava obtenint un gran ressò. Davant la repressió del moviment obrer, l’anarquisme respongué amb una onada d’atemptats durant els últims anys del segle XIX i els primers del segle XX que donaren a Barcelona el sobrenom de “ciutat de les bombes”.

Significat:

Denunciar la repressió del moviment obrer.

Funció:
Fer una denúncia social.


Altres:


Ramon Casas fou el fundador i contertulià de l’importantíssim punt de trobada de grans artistes de l’època catalans, ELS QUATRE GATS.

L'any 1904 obtingué finalment la Primera Medalla a l’Exposició Nacional de Madrid com a mostra de la seva fama com artista.

L'any 1910 realitzà una nova versió reduïda, amb el guàrdia civil a peu, que es conserva en una col·lecció americana.


Estil i art fotografia 70
Historia de l'art
Estil i art fotografia 97
Programaci d'Hist ria de l'Art a 2n de Batxillerat (2016)
Estil i art fotografia 87
Arquitectura rom nica - Viquip dia, l'enciclop dia lliure
Estil i art fotografia 80
Pablo Picasso - Viquip dia, l'enciclop dia lliure
Estil i art fotografia 54
Poesia, hist ria i fotografia: Poemes de terra endins
Estil i art fotografia 49
ARRTISTES : Segones Avantguardes art stiques
Estil i art fotografia 54
Estil i art fotografia 53
Estil i art fotografia 9
Estil i art fotografia 89
Estil i art fotografia 16
Estil i art fotografia 34
Estil i art fotografia 14
Estil i art fotografia 60
Estil i art fotografia 14
Estil i art fotografia 67